LA MASIA, TANCA LES PORTES DE LA FÀBRICA MADRIDISTA

Corren mals temps per la prolífica cantera del Real Madrid CF. Els de Chamartín, passen per un dels seus pitjors moments esportius en els darrers anys. I es que des de Madrid, l’entorn madridista, amb les altes esferes del periodisme esportiu de la capital al capdavant, es van encarregar de vendre’ns fins la sacietat, els èxits de la que consideraven com la millor cantera futbolística d’Espanya, arribant a batejar la cantera del Real Madrid, com “La Fabrica”. Allà, és on busquen formar i polir als futurs cracks merengues, en els camps de l’espectacular ciutat esportiva de Valdevebas. Des de Madrid, van optar un cop més per tirar de talonari, per fer realitat un dels eterns somnis de Florentino Pérez, fer de Valdebebas, “la ciutat del madridista” del s. XXI, buscant en una mena de comparació forçada, superar l’èxit experimentat i contrastat per l’AC Milán, amb el seu centre d’alt rendiment esportiu, el prestigiós Milán Lab.

Si tirem de memòria històrica, uns cinc anys enrere, podrem recordar quan Míchel González (l’actual entrenador del Getafe) entrenava a un espectacular i sorprenent Real Madrid Castilla. El filial madridista, que enamorava a propis i estranys amb el seu futbol, destacava sobremanera en el seu anhelat retorn a la categoria de plata del futbol espanyol. Tot i la bona temporada realitzada, el Castilla no va poder mantenir la categoria, amb un conjunt en que la mitjana d’edat de la plantilla no sobrepassava els 23 anys d’edat. La feina realitzada, però, no va caure en sac buit, ja que molts dels jugadors d’aquell equip, els trobem triomfant actualment a la primera divisió.

Els porters Diego Lopez i Jordi Codina, els defenses Álvaro Arbeloa, Miguel Torres o Filipe Luis, els centrecampistes Borja Valero, José Manuel Jurado, Esteban Granero o Juanfran Torres i els davanters Roberto Soldado, Álvaro Negredo, David Barral o Juan Mata, són només alguns dels exemples més clars, de jugadors que triomfen actualment a la primera divisió, la majoria d’ells, fora del Bernabeu. Tots ells, són productes de “la fàbrica” i tots ells també, van haver d’emigrar del club, al haver estat víctimes d’una política esportiva, que ha demostrat amb el temps, menysprear i no valorar els joves valors de casa. El talonari de Florentino és l’actual aposta del club i La fàbrica... ja no produeix.

Qui si produeix i molt, és el Fc Barcelona amb una Masia, que de seguir així haurà de ser ampliada, per poder donar cabuda a totes les perles blaugrana que setmana rere setmana, despunten en les diferents categories del futbol base del club.

És realment impactant la temporada que està realitzant el Barça B, a la segona divisió del futbol espanyol (l’ara anomenada Liga Adelante). Si per un moment ens equivoquéssim de camp i enlloc d’anar al Camp Nou, ens desviéssim 300m tot arribant al Miniestadi, ja posats a imaginar, si per un moment ens traicionés la vista i no veiéssim la cara als jugadors, ni el nom a les seves respectives samarretes, juraríem que qui juga és el primer equip del Fc Barcelona i no l’equip de joves talents, entrenat per Luis Enrique.

El Fc Barcelona, realitza una clara aposta pel planter, que fa que tots els equips del seu futbol base, practiquin la mateixa filosofia de futbol de toc, aplicada pel primer equip de Pep Guardiola. Tot passejant per la ciutat esportiva Joan Gamper, situada a St. Joan d’Espí, podem donar un cop d’ull a l’atractiva proposta de joc implantada pels blaugranes. Tots els equips de base, busquen sortir jugant amb la pilota des de darrere i tenir sempre el control de la pilota, buscant combinacions ràpides i a la vegada precises, aconseguint crear d’un joc vistós, el més difícil, aconseguir un resultat igualment efectiu.

Tot aquest treball realitzat, similar al del primer equip, tots els automatismes assimilats ja a la base i el treball amb aquesta filosofia de joc de toc, faciliten a qualsevol jugador del club, la possibilitat de poder arribar algun dia a jugar en el primer equip, havent assimilat el sistema de joc i guanyant-li temps al seu evident i alhora necessari període d’adaptació.

Amb els exemples recents per tots, de jugadors com Sergio Busquets o Pedro Rodríguez, que en un any, van passar de jugar en camps de Tercera Divisió a aconseguir aixecar un mundial amb la selecció espanyola o una copa d’europa, amb el Fc Barcelona, treballen les joves promeses barcelonistes, per tal d’aconseguir una oportunitat, que els permeti fer-se un nom en el Camp Nou

La Masia, està produint jugadors amb molt bona pinta. Als ja coneguts com Thiago Alcántara, Andreu Fontás, Marc Bartra, Oriol Romeu o Jonathan Dos Santos, els i hem de sumar el de jugadors més joves, que despunten en categories inferiors, com poden ser: Gael Etock, Enguene, Armand Ella, Gerard Deulofeu o Rafa Alcántara.

El bon treball realitzat pel Barça, dóna els seus fruits i es que la Masia, s’ha convertit en un model a seguir per la resta de clubs de futbol del món, que busquen emular aquest projecte amb sentit i real, que poc té a veure amb l’oblidat de “ la fàbrica”.