Avui, no pretenc expressar la meva opinió envers un tema determinat, però en certa manera i indirectament, potser si que ho faig. No es que parlar se’m doni malament, però hi ha vegades que tot se’m fa molt més senzill escrivint. A les fosques, no tinc cap idea al cap, porto hores i hores perdut en un món paral·lel dins el meu interior, en una atmosfera aliena a tota la resta de coses que d’alguna manera m’envolten. Ara mateix està tot aturat, tot congelat, però la meva ment dispara lletres i paraules encadenades que d’una manera o altre, intenten explicar una raó, un per que darrere d’una estranya sensació...
vull no pensar però al fer-ho, estic pensant...
vull encendre el llum per poder apagar la foscor,
vull saltar ben alt però tocant sempre de peus a terra
vull volar lliure pel cel, però no tinc ales per enlairar-me
vull pintar un pinzell de color, per esborrar un quadre sense pintura
vull riure de veritat perquè jo no ploro de mentida
vull tenir-te al meu davant, per no anar mai al teu darrere
vull creure en el que em dius, per no saber el que no em dius
vull arribar a saltar-me la entrada, per poder tornar a la sortida
vull poder estar sol, per arribar a sentir-me acompanyat
vull trobar una pregunta, per que em porti a una resposta
vull oblidar velles llegendes, per poder recordar noves histories...
vull escoltar el so del mar, per arribar a pujar la muntanya,
vull aconseguir una estrella, que m’ajudi a tocar el sol
vull ser com tu sembles, per no ser com tu ets
vull...
C'est la vie.... Us deixo animant-vos a llegir entre línies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario